diumenge, febrer 28, 2010

Del 28-F al 20-J

Encara recordo el post del dia 13-D, on vaig aventurar resultats que després es van acabar complint prou bé. Avui no faré servir la bola de cristall pels resultats d'avui sinó pel 20 de juny, i més concretament a Cornellà.
Un dels meus trets característics és que no m'agrada fer volar coloms, i intento pensar dues vegades qualsevol paraula abans de dir-la. El dia 20 de juny hi haurà consulta a Cornellà. Si agafés la regressió que vaig fer pel 13-D, segurament a Cornellà sortiria un 10% de participació. Tal exercici és un error, ja que en el passat estudi no hi havia cap municipi semblant a la mida de Cornellà, i amb una composició sociológica prou semblant (Cornellà té un 23% de votant nacionalista, contra el 50-60% que tenen els pobles que van votar el 13-D i avui). Tot i això, s'està teixint una estructura prou forta com per posar de manifest que Cornellà serà un "outlier" el dia 21 de juny. La magnitud encara no la sé dir, ja que tot just s'està presentant Cornellà Decideix als diferents barris, amb l'objectiu d'agafar massa crítica. Els ja més de dos centenars de voluntaris i uns quants milers d'euros recaptats permeten que la pilota es farà molt més gran les properes setmanes. Així, sense haver plantejat tot el sistema de vot anticipat ni haver començat la campanya, em llenço a la piscina amb els resultats de participació. La mitjana de participació es trobarà en el 28%, en un interval d'entre el 20% i el 40%. Queda escrit!

divendres, febrer 26, 2010

Què es podria fer amb l'espoli fiscal català?

Segons dades del grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya, encarregat pel conseller Castells, el dèficit fiscal català pot ser xifrat en 45 milions d'euros per dia.

Què podriem fer amb el dèficit fiscal d'un any? Quant de temps del dèficit actual significaria?
  • Una nova terminal T1 de l'aeroport del Prat: 28 dies
  • Un nou canal Segarra-Garrigues: 33 dies
  • Eixugar el dèficit de la Generalitat del 2008: 107 dies.
  • Hospital Moises Broggi: 2 dies
  • Sincrotró Alba: 4.5 dies
  • 2 aeroports Lleida-Alguaire: 5.5 dies
Arribats a aquest punt, hem dedicat 180 dies de l'any a fer noves infraestructures. Què podem fer amb els diners que falten de l'altra meitat de l'any? Doncs estaria bé que tornessin a les butxaques dels consumidors, no?
Doncs el xec seria de 1200 € per habitant a Catalunya. No està malament, oi?
Mentrestant, dediquem-se a debats estèrils.

dijous, febrer 25, 2010

Nou multiplicador

Robert Barro ens ha tornat a sorprende amb una dada d'última hora que no deixarà indiferents a bona part dels economistes i polítics dels nostres dies. Ha deixat entreveure que el seu multiplicador de despesa pública per sota d'1. Així, per cada euro invertit pel sector públic, estariem davant una producció molt inferior a 1, al voltant de 0,5. Perquè ens entenguem, un euro q podia produir un euro en el sector privat (ja sigui com a inversió, exportació o consum), al ser tret del sistema fa que obtinguem una producció al voltant de 50 cèntims. Aquest fet posa en entredit les grans polítiques públiques dutes a terme fins ara per arreglar les economies del món.

dimarts, febrer 23, 2010

Quan Krugman s'equivoca

Pero España ya no tiene su propio dinero, lo que implica que sólo puede recuperar su competividad mediante un lento y dolorso proceso de deflación

Millorar la nostra competivitat a nivell mundial vol dir que hem de saber vendre el que nosaltres produïm a un millor preu que els nostres competidors. Per fer-ho, trobem 3 vies, i no 2 com apunta Krugman:
  • Disminució dels nostres preus: segons apunta l'autor, una de les vies seria a través de la deflació. Hi ha altres formes de dir-ho, però ho acceptarem.
  • Devaluació de la moneda: no es pot fer, ja que Espanya ja no té la seva pròpia moneda
  • Millora de la productivitat: consisteix en produir el mateix a un menor cost o produir més amb els mateixos inputs. Les millores de productivitat es solen aconseguir a llarg termini i és el que permet a un país ser verdaderament competitiu.

No sé el motiu pel qual Krugman s'ha deixat tal forma d'augmentar la competivitat de l'economia espanyola. Potser ens dóna com a cas perdut...



diumenge, febrer 14, 2010

On és Iberia?

Aquest dissabte el Departament del Transport ha permès que la joint-venture d'American Airlines, British Airways i Iberia es pugui portar a terme si la UE no posa trabes. La gràcia de l'assumpte és la diferència del tracte que en fan els mitjans internacionals i els espanyols. En els de fora del país, Iberia s'ha de buscar en lupa. M'abstenc de fer qualsevol tipus de valoració de la decisió, ja que desconec l'estat de la situació com per opinar.
No estic sol amb els meus arguments

Avui mentre repassava la Vanguardia d'avui diumenge, he trobat un article d'en Joaquim Muns. Poso un tros de l'article, que va amb clara consonància del tema especul·latiu de l'euro que vaig parlar en el passat post. Crec que el to que fa servir en Muns és molt semblant al meu (guardant les distàncies, no vull ser tan agosarat).

Hablar de un ataque al euro es otro expediente populista. Los mercados financieros actúan con activos denominados en diversas monedas (dólar, libra esterlina, euro, etcétera). Según los problemas y perspectivas de los países emisores de estas monedas, los inversores se mueven de unos activos a otros. Cuando han aflorado los problemas de varios países de la zona euro, los que tenían valores en euros, especialmente bonos de los países afectados, los han vendido. La cantidad mencionada de 8.000 millones de euros en un día es muy pequeña y equivale a menos del 1% del valor diario de las transacciones del mercado de euros, pero suficiente para empujar la moneda comunitaria a la baja.
Llamar complot o incluso especulación a la venta de algo por miedo a que pierda valor es una tontería. Además, el mejor favor que se puede hacer a la zona euro es empujar su sobrevalorada moneda, el euro, a la baja. Ello supone ganar competitividad en el momento exacto en el que los países de la zona, y entre ellos España, la necesitan para exportar más y salir, así, de la crisis. Si esto es fruto de un complot, bienvenido sea este complot. Y si los especuladores nos ayudan a exportar más en esta coyuntura tan crucial, bienvenidos sean los llamados especuladores.

dimarts, febrer 09, 2010

Casa d'apostes: l'euro baixa

Mentre contestava els primers correus aquest matí, a la TV he tornat a sentir els qualificatius de sempre contra els especuladors. La fúria de tertulians venia perquè en les últimes setmanes, 8.000 milions han sigut apostats a la baixa de l'euro. He intentat buscar algun argument entre les seves difamacions, i l'únic que he trobat és que estan provocant que la nostre crisis sigui més profunda i que els de sempre s'estan enriquint.

Si un intenta raonar això, no veu la lògica per enlloc.
  • Si una persona es posa a curt amb euros, vol dir que preveu que l'euro valdrà menys que en l'actualitat respecte al dòlar (això es diu depreciació). Aquests senyors, ens els hem d'imaginar que viuen en una casa d'apostes, i tot el que ells facin, no afectaran a la marxa d'aquesta economia. Es com si els tinguessim tancats dins d'aquesta caseta, on el que fessin allà dintre no afecta a l'economia. Tan sols hem de pensar que aquella casa, que no podem veure que passa allà dintre, té un rètol lluminós que ens diu quin és el moviment predominant. En aquest cas, seria apostes a què l'euro baixa. Així, aquesta casa estaria enviant el senyal a l'economia que la gent d'allà dintre, pensa que l'euro baixarà properament. L'economia, anirà per la seva banda, i només mirarà de reull aquell rètol.
  • L'altra argument és dir que s'estan enriquint a costa de fer mal a l'economia. Això no és veritat. Aquests senyors estan ficats en aquella casa, i les seves operacion no afecten a l'economia, tan sols el rètol lluminós ens dóna informació. Però, aquesta casa, té la peculiarietat de què la quantitat de diners guanyada per uns, és la quantitat perduda per uns altres! Els especuladors, es peguen dins d'aquella casa, per fer qui és millor que qui, i qui sap predir millor per on aniran les coses. Els diners que uns guanyen no els dóna l'esperit sant, sinó que són els diners dels especuladors que han errat en la seva aposta. Així, quedaria clar, que aquests senyors no s'enriqueixen a costa de la gent de fora de la caseta.
  • L'altra argument és d'un euro més dèbil és com si ataquessin al nostre sentiment de país, a la nostra moneda... Una de les vies per solucionar la nostra crisis més efectiva a llarg termini, seria un augment de les exportacions. Per tal de ser més competitius en aquest món: augments de productivitat, baixada de salaris i depreciació de l'euro és el millor que ens pot passar. Degut a què la productivitat no hi ha manera que pugui, ni els salaris baixin, hem de pensar que la depreciació de l'euro és de les poques sortides per anar en aquesta direcció.

Al final, el rètol lluminós ens farà més servei del que alguns es pensen.

dijous, febrer 04, 2010

Les notícies d'avui

dimarts, febrer 02, 2010

Tres bones lectures del dia d'avui

Avui posaré tres lectures importants, que les he fet avui, d'aquelles que són denses i que tenen molt a dir. Estan ben escrites i fan pensar. Aquí les deixo.