La gallina dels ous d’or

Fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia uns ous rossos i grossos. Durant tot aquest temps l’han tingut, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada. Nosaltres, que ens la sentim nostra com una filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistellet amb els ous que necessitem per passar el mes. Ha sigut durant la democràcia que hem provat de nou aquests ous que tants anys ens van negar. Ens els han anat donant d’un amb un, poc a poc, negociació rere negociació. Haver-los tastat de nou ens ha recordat que bon són els ous de la nostra gallina. Això ens ha esperonat a fer un millor blat de moro per la nostra gallina perquè pongui uns ous més macos i grossos.
Ens van prometre que la gallina tornaria arran de l’aprovació de l’Estatut del 2006. I així va ser. Després de molts anys vam veure com la gallina tornava a casa nostra. La gallina no la teníem nosaltres, sinó que la cuidaven ells i només ens la deixaven veure de tant en tant. Ja sabíem que encara no podia estar sota la nostra cura, però era millor tenir-la aquí que lluny de casa. Ens van prometre que tindríem més ous rossos i grossos. Ens ho vam creure, i així ho vam ratificar en el referèndum.

Quan va arribar el moment de rebre més ous de la nostra gallina, se la van tornar a endur. Una forta sequera va escombrar tot el món i se’ns digué que els ous de la nostra gallina s’havien de compartir i ens en tocarien menys. Nosaltres, els catalans, ja en sabem molt de compartir els ous de la nostra gallina, i no vam combregar a quedar-nos de nou sense els seus ous. La virulència d’aquesta sequera ha fet que els catalans ja no puguem enviar tant de blat de moro a la nostra gallina, i se’ns està aprimant i aprimant. Ja no és la que era, al passar èpoques molt dolentes on no li hem pogut enviar tot el gra que necessitava. Quan necessitem els seus ous per poder seguir treballant la terra i poder-li donar blat de moro, encara ens en donen menys.

 I és ara on aquest poble s’ha de plantar, per reclamar-la definitivament. Ja no ens creurem històries de compartir la gallina i de marejar-la fent-la anar d’aquí cap a allà sense saber ben bé de qui és i on va. Hi haurà qui a casa nostra no se la sentirà com a pròpia i no ens ajudarà a reclamar-la. Enfosquiran el debat sobre com ens repartim el poc blat de moro que dóna la nostra terra però, al capdavall, de la mare dels ous no en voldran parlar.

La nostra gallina és la garantia que ens permetrà sortir d’aquesta sequera i tornar a ser el que érem. Ella no ha canviat, segueix sense entendre ni de banderes ni identitats, només dels grans de blat de moro de l’esforç dels catalans. És la gallina dels ous d’or del poble de Catalunya que ha de tornar a casa. 

"Cuando eramos ricos" a Cornellà

Aquest és el títol d’un capítol del programa Salvados protagonitzat pel nostre conciutadà Jordi Évole. Capítol altament instructiu i que recomano que en gaudiu des de la xarxa. El fil conductor és el malbaratament de diners públics en projectes d’infraestructures sobredimensionats: construccions faraòniques al llarg de la geografia espanyola que han portat a terme tant administracions locals com el propi govern central. El nostre país no s’escapa d’aquest deliri de grandesa, i l’aeroport de Lleida-Alguaire iniciat pel President Montilla o el Fòrum de les Cultures, amb un cost de més de 2.000 milions de l’erari públic en són bons exemples. Si la crisis ha servit per alguna cosa positiva, ho ha estat per posar ordre a tot aquest desgavell.

A la nostra ciutat no tenim cap projecte tant televisiu com els anteriors, però si d’algun que s’hi acosta. El Parc Esportiu Llobregat és la infraestructura sobredimensionada per excel·lència que tenim a Cornellà. Un projecte en què es van primar els criteris estètics i magnànims per sobre dels funcionals i d’austeritat.

Quan es va inaugurar el poliesportiu se’n va fer càrrec una empresa privada, però al cap d’uns mesos en va deixar córrer la gestió. Pensat per cobrir costos amb 8.000-10.000 socis, i que a dia d’avui no arriba ni als 4.000 socis. L’empresa, no només per la falta d’usuaris en va deixar córrer la gestió, sinó per unes despeses de funcionament i manteniment que, eren i són, del tot desorbitades. La càrrega d’aquesta infraestructura la compartim entre tots els ciutadans i ciutadanes tant si la fem servir com si no: cada any paguem entre tots 1.000.000 € per tal de garantir que el complex segueixi funcionant.

Quan tingueu davant una notícia d’un nou projecte d’infraestructura o d’una política pública, m’han ensenyat a què m’he de fer tres preguntes ben senzilles. Fem-les pel cas que ens ocupa.

• Què fa? Permetre la pràctica de diferents esports, gimnàs i piscina tan climatitzada com de temporada.
• Quant costa? Evitarem de posar la xifra de quant va costar per evitar algun mal de panxa. Ens quedem en què hem d’abocar un milió d’euros cada any per tal de què segueixi funcionant, a més del que han de pagar els usuaris pel seu ús.
• Què podríem fer alternativament? Polítiques d’ajut social, de foment de l’ocupació, de neteja i seguretat als nostres carrers que bona falta fan. Fins i tot, podríem plantejar equipaments que fessin la mateixa funció sense ser tan espectaculars i no portessin associats tals costos de “bellesa”. Els recursos econòmics són limitats i s’han de prioritzar.

Errors com aquest el pagarem durant molts anys. Els polítics tant tenim l’obligació de no tornar a repetir els mateixos errors com també de redimensionar les infraestructures actuals. Aquesta és la legislatura de l’austeritat i de tenir clares les prioritats. A CiU les tenim clares per la nostra ciutat.

Com sempre, estem al vostre servei al despatx del grup municipal i a ciu@aj-cornella.cat

Quan el PSC et contesta per la revista municipal

El passat Ple de febrer vam aprovar una moció institucional en el que demanem que els diners que d'altres administracions deuen a l'Ajuntament de Cornellà, els saldin l'abans possible amb el nostre Ajuntament, preveient la dificultat d'aquest 2012. Són diners que ens deuen, i tots els partits polítics hem d'estar al costat de l'Ajuntament en casos com aquest. Són 9,2 milions d'euros, on quasi 9 són de la Generalitat. Són moments de deixar de banda batalles de perquè la Generalitat no pot pagar, cadascú que se senti responsable del que ha fet en el passat. M'agrada recordar que són les urnes qui posa cadascú al seu lloc, i així ha sigut. Tot i això, el que si hem demanat és que es faciliti informació sobre el desglossament d'aquest deute: quines són les partides, quina proporció es deu, des de quin any...Una informació tan senzilla que podria ser desglossada en un simple foli. 

El govern municipal del PSC ha seguit en la seva tònica habitual i no ha facilitat cap tipus d'informació. Els regidors de CiU sabíem perfectament que la tenien, i els fets ens donen la raó. Acabo d'agafar la revista municipal, i ja surten xifres que com a regidor en tenia desconeixement El deute de la Generalitat és de 3,3 M € per la llei de Barris, 2,7 M del Departament de Territori i Sostenibilitat, 1,6 M en Educació i 0,74 M € de Benestar. Aquestes xifres que tots els ciutadans poden veure a la revista que edita l'Ajuntament, és una de les xifres que vam demanar, i que com a regidors se'ns ha negat. Les formes en política són molt importants, i després de mig any com a regidor m'adono que no hi ha res a fer. Igual que les eleccions posa tothom al seu lloc, el temps també ho fa. 

Som-hi!

Crec que les pauses per agafar perspectives són bones, i tornar a començar de nou et permet fer el trajecte amb més empenta. Amb el bloc crec que passa el mateix. Porto des del 2007 escrivint al bloc, i he agafat una pausa arran de les passades eleccions municipals. He estat sota la pressió de moltes experiències noves que fa que hi hagis de dedicar moltes energies per estar a l'alçada: la meva estrena com a regidor al meu Ajuntament és un repte cada dia on he d'aportar el millor de mi mateix i del conjunt del grup pel deute que tinc amb la ciutadania. No només l'Ajuntament és un repte, sinó el meu camí com a investigador per acabar obtenint el doctorat d'economia. Ambdós camins tenen un punt en comú: la quantitat d'hores que hi has de dedicar són moltes, i per moltes que hi dediquis, sempre tinc la sensació de què no són prou. Aquesta etapa de la meva vida és única i l'he d'aprofitar al màxim. I el millor que puc fer, és compartir-la a la xarxa. Som-hi!

No busqueu CiU a Sant Ildefons

Estem a punt d'entrar en campanya electoral. Aquests són dies de fort tràfec, on s'han de tancar un munt de temes per a la campanya. Un d'ells, són les banderoles que estaran a la ciutat durant els 15 dies de campanya.

L'elecció de les banderoles a Cornellà segueix l'esquema següent. Elegeix primer el partit que més vots té, i continua el segon i així succesivament. Cada partit elegeix en funció de la proporció de vots de les eleccions municipals anteriors. Aquest sistema amaga debilitats que en determinats moments poden ser contraproduents. Una d'elles, és que la presència en tots els barris no es trobi garantida. I això és el que ha passat a Cornellà. CiU no tindrà cap banderola en el barri de Sant Ildefons. I no només nosaltres que som la quarta força política, sinó que el PP i ICV, segona i tercera força respectivament, s'han quedat sense banderoles també. Així, el PSC tindrà més de 350 fanals a tot el barri, i cap altra força política tindrà espai. Cadascú pot tenir unes preferències per barris, carrers... Però, és necessari omplir tot un barri de banderoles d'un mateix partit? El mateix esquema es repeteix al barri de la Gavarra, on la nostra presència serà quasi nul·la (estarem al carrer Arquitecte Calzada on pocs ciutadans hi passen). Dos barris amb bona part de la població de Cornellà; on no podrem ser-hi presents. El sistema d'elecció té les seves limitacions a Cornellà, però aquest tipus de comportament fan que els dubtes sobre l'actual sistema es posin sobre la taula. No es tracta de ser l'últim partit i que et toquen els pitjors fanals de la ciutat, es tracta de comportaments que pretenen eliminar la presència d'altres partits polítics a segons quins barris. Aquest tarannà és el que no volem per a la nostra ciutat

Rendibilitat de les lletres espanyoles

Es deu a un error, però té la seva gràcia. Origen

Posem ordre al populisme sanitari II

Seguint amb la línea anterior, l'aportació d'avui és un gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària. Com es pot observar, la sanitat espanyola és molt intenvisa en ús de medicaments, o bé es podrien fer servir medicaments d'un preu molt baix. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Posem ordre al populisme sanitari I

És moment de començar a aturar l'allau de populisme que uns quants estan fent servir amb motiu dels ajustos en sanitat. Durant els propers dies aniré penjant dades referents al sistema sanitari català. El motiu és que em molesta que es faci certa demagògia sobre aquest tema. Avui començo amb el nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Per obrir un debat, s'han d'aportar dades, i dades amb les que puguis comparar. Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Demà més.